Autor: Jfaps-LAnimaMDB

Des de fa anys, la indústria utilitza de manera habitual substàncies químiques i tecnologies tèrmiques per a obtindre compostos –substàncies aromàtiques, olis vegetals, productes antioxidants…– de les plantes i els aliments. No obstant això, aquestes activitats susciten actualment preocupació pels seus possibles efectes en la salut i en el medi ambient Fes-te-soci

L’agricultura s’enfronta a una àmplia gamma de desafiaments, incloent-hi el canvi climàtic, la deterioració dels sòls amb contaminants ambientals nocius com els pesticides i l’augment de la demanda d’aliments. D’altra banda, la industrialització condueix a l’esgotament dels recursos naturals dels quals depén el manteniment de la població, com l’aigua, els boscos i la biodiversitat ecològica, a un ritme alarmant. Fes-te-soci

Europa s’enfronta a un dels majors reptes de la seua història: fer front a la crisi energètica, i de pas, intentar liderar la lluita contra l’emergència climàtica. Fes-te-soci

La sequera meteorològica, entesa com a precipitació per davall de la mitjana històrica, és un fenomen natural, inevitable i que existeix en tots els climes. Sequeres hi ha hagut i hi haurà sempre –no es pot controlar quant plou–, però el que sí que es pot fer és que ens enxampe preparats. I ací és on entra en joc la gestió de l’aigua. Fes-te-soci

El canvi climàtic és un problema global. Però el seu origen no ho és tant, perquè no tots contribuïm per igual: els països que més pateixen els impactes del canvi climàtic són, precisament, els que menys han contribuït al fet que es produïsca. Fes-te-soci

La sequera s’accentua a Espanya. Si les precipitacions seguiren la tendència històrica, hauria de ploure tots els anys entre novembre i abril: sis mesos. Però des de fa uns deu anys, s’ha reduït l’interval de pluges a quatre mesos, de desembre a març. I enguany, particularment, no ha plogut quasi res en aquests mesos. Fes-te-soci