L’aigua no és un producte comercial sinó un bé públic.
Sent l’aigua un recurs natural escàs ha de ser protegida, defensada, gestionada i tractada com a tal.
L’Aigua és vida.
Deliberadament hem deixat aquest tema per al final perquè és sens dubte el més primordial.
Lamentablement, la manera en què usem i tractem aquest valuós recurs no sols afecta la nostra salut, sinó que també té efecte en tota la vida que depén de l’aigua.Les activitats humanes com són la urbanització, el turisme, l’abocament de contaminants procedents dels rius i de la població riberenca, la sobreexplotació agrària, l’activitat industrial i el canvi climàtic exerceixen pressions sobre el medi ambient al punt d’alterar físicament els hàbitats aquàtics i de deteriorar la qualitat i la disponibilitat de l’aigua.
Enyorem el temps en què les aigües de la marjal de l’Albufera a més de ser un element primordial per a l’agricultura eren per a molta gent del poble un dels seus majors passatemps. No faltaven peixos, anguiles ni granotes quan s’anava de pesca per la partida a través dels marges naturals de les séquies i , a més, podíem nadar-hi perquè les aigües estaven netes
Quina llàstima que, amb el progrés, la urbanització i l’agricultura moderna, no es va protegir correctament aqueixa zona humida tan rica d’espècies natives. Per a fer-se una idea, segons un estudi realitzat en 2003 per Greenpeace, dels 454 quilòmetres de franja costanera de la comunitat Valenciana, a penes 60 quilòmetres quedaven per urbanitzar. L’asfalt i el formigó van substituir els arbres i les canyes dels marges de les séquies, de les sendes i de les carreteres. Les abundants aigües de la marjal que desembocava en la Gola del Mareny de Barraquetes tots els dies les seues aigües netes passaren a ser, per culpa de l’home, racionades, no recomanables per al bany i sobretot no aptes ni per a la flora ni per a la fauna
Hui en dia, per molt impensable que semble açò, res ha canviat. Aquestes terribles aigües que segueixen irrigant el parc natural de l’Albufera, al ritme de les comportes de la Gola, s’aboquen a la mar on la platja submergida és una “Zona protegida d’Interés Pesquer” segons el Decret 219/1997, de 12 d’agost, del Govern Valencia.
Com es pretén protegir i desenvolupar les pràctiques de pesca i turisme en aquestes platges si durant tot el seu camí destructor cap a la mar aquestes aigües estan repletes de:
– abonaments, pesticides i plaguicides químics d’ús agrícola,
– d’altes concentracions de metalls pesants, àcids i altres tòxics d’origen indústria,
– femta fecal, d’orina, de compostos procedents de la rentada amb detergents i desodorants del cos humà o la seua vestimenta i de la neteja, de fàrmacs, d’olis, de greixos i desaprofitaments de cuina i domèstics procedents dels habitatges,
– màscares quirúrgiques i envasos de gel hidroalcohòlic per a protegir-se contra la COVID-19, de botelles, marraixes, garrafes o bombones de plàstic, llaunes de conserva, de begudes o d’insecticida, frigorífics, matalassos per la nostra falta d’educació o respecte cap al medi ambient,
– animals salvatges o domèstics, en estat de putrefacció com tortoles, coloms, gallines, patos, gats, gossos, ovelles i fins a porcs seglars morts per causa natural o de la mà de l’home,
– peixos i amfibis natius d’aquestes aigües morts per enverinament o per falta d’oxigen.
Segons L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), al costat de les dunes i els pasturatges, els aiguamolls són un dels ecosistemes més amenaçats a Europa. Els aiguamolls, exerceixen una funció crucial com a punt de trobada d’hàbitats aquàtics i terrestres. Una rica varietat d’espècies viu en els aiguamolls ien depén. Al seu torn, els aiguamolls depuren l’aigua, ofereixen protecció contra inundacions i sequeres, proporcionen aliments bàsics clau com l’arròs i protegeixen les zones costaneres contra l’erosió.
La degradació d’aquests lloc, deixa entendre que l’atenció que es deuria de aportar a aquesta zona mediambiental sensible, com ho aconsellava l’Agencia Europea del Medi Ambient, preocupa poc o gens els responsables de gestionar-la. En aquesta part del parc natural de l’Albufera, després de tant de temps, aquestes aigües que van perdent cada vegada més les seues condicions naturals d’aparença física i les seues capacitats per a sustentar una vida aquàtica adequada. Lluny de respectar el Pacte Verd Europeu, aquest caldo, irriga la totalitat dels cultius de la zona i acaba abocant-se al mar sense ser adequadament recollit i sotmès a tractaments com en els països subdesenvolupats.
Hui en dia, esta ridícula situació és no te explicació. Hi ha nombrosos estudia que analitzen els costos per a la salut i altres pèrdues econòmiques, sobretot en les àrees turístiques provocats per la contaminació de les aigües litorals, els quals són molt superiors a la inversió que requereix la consecució d’una qualitat acceptable de les aigües residuals. Seria molt més intel·ligent, en comptes d’estar pagant multes o de fer pegats, implantar filtres verds o construir estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) per a tornar a gaudir d’un equilibri ecològic i poder garantir la qualitat apropiada dels cultius i la de les aigües de bany al Mareny de Barraquetes.
Per al bé de tota la població és necessari que s’apliquen correctament per fi, els mesures previstes per les directives, lleis i altres decrets en què és van comprometre a acomplir les successives formacions polítiques, perquè tot fa pensar, que aquest abocament il·legal de residus causant un mal o risc important per al medi ambient o la salut humana estaria infringint la legislació mediambiental. Aquest aiguamoll d’importància internacional com és definida per la Conveni de Ramsar, al igual que el parc natural de Doñana o el Delte del Ebre, no pot continuar sent l’escena del que podria ser un delicte contra el medi ambient.
Desde l’ANIMA, invitem l’ajuntament, d’una banda a defensar els interessos dels nostres agricultors davant, la més antiga institució de justícia existent a Europa, l’històric Tribunal de les Aigües a València . Pero sobre tot, d’altra banda, ha fer valdre tots els seus drets ambientals i més precisamente els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient previst pel Conveni de Aarhus per a conseguir protegir, defensar, gestionar i tractar-lo com a tal esté precios recurs de la natura.
Ja n’hi ha prou de ser el fem del prestigios Parc Natural de l’Albufera de València.
S’estima que els beneficis monetaris de restaurar una àmplia gamma de torberes, marenys, boscos, bruguerars i matolls, pasturatges, rius, llacs, hàbitats al·luvials i aiguamolls costaners de la UE aconseguiran al voltant d’1 860 000 milions EUR (amb costos estimats en al voltant de 154 000 milions EUR). Per tant, la restauració de la naturalesa no és un cost net. La Comissió Europea estima que la inversió en la restauració de la naturalesa genera un rendiment d’entre 8 EUR i 38 EUR per cada 1 EUR gastat, a causa dels beneficis més amplis que brinden els serveis ecosistèmics que recolzen la seguretat alimentària, la salut i el benestar humans, i la mitigació del canvi climàtic i adaptació (Comissió de la UE, 2022).
Agraïments
Com no, esmentar i agrair, com s’hauria d’haver fet ja fa temps, al senyor Agustín Genovés i a l’associació veïnal Platja Motilla – Gola del Mareny per tant d’implicació estes dos ultimés dècades contra l’abocament al mar de les aigües residuals de la gola del Mareny.
Sempre a l’escolta, no dubteu a contactar-nos a través del nostre correu electrònic :
contacte@l-anima-del-mareny-de-barraquetes.eu.
